dilluns, 13 de març de 2017

UT Les Fonts - 120 km 6.000 m+

                Quan en Jaume ens va proposar de formar equip a l’Esteban i a mi per participar en la nova modalitat de la UT Les Fonts vaig experimentar la mateixa sensació d’il·lusió que de respecte. D’il·lusió, moltíssima, però de respecte encara més. La il·lusió de compartir plegats una experiència excepcional. La il·lusió de gaudir de 3 dies fantàstics fent el que més ens agrada, fent-ho en una gran cursa i, a més, fent-ho plegats. Ara bé, el fet de saber que ets el fluix de l’equip és el que em feia sentir el màxim respecte a la proposta i el que, per un moment, em va fer dubtar. De totes maneres, la proposta era massa suculenta com per deixar-la escapar, la proposta era massa potent com per no lluitar-hi. Així que la solució era senzilla, màxim esforç, màxima dedicació i oferir a l’equip la millor versió de mi mateix. Així que el dubte em va durar pocs segons i la meva resposta va ser ràpida. “Tot un luxe, per mi, endavant!” L’Esteban, inicialment, tampoc ho va veure clar, però finalment també va acabar acceptant.

                Després de prop de 100 h corrent plegats amb en Jaume i alguna menys amb l’Esteban des de la data de la proposta, arribem al tan desitjat cap de setmana de l’UT Les Fonts. Les ganes, totes. La motivació, màxima. La il·lusió, molta més que la del dia de la proposta.

                ...i aquí comença aquesta UT Les Fonts.


                Les normes per la Nocturneta estan clares abans de començar. Controlarem la mitjana de batecs i de velocitat. La primera no pot superar els 135 bpm i la segona tampoc pot ser superior als 12’5 km/h. Si algun d’aquests dos paràmetres supera el màxim establert, aixecarem el peu. Inicialment es fa força estrany córrer d’aquesta manera. Els 3 junts estem farts d’anar-hi. De nit també hem passat moltes hores plegats. Ara bé, amb un dorsal i corrent enmig de tanta gent, això sí que és nou per nosaltres i és el que fa que la situació sigui un tan estranya. Van passant els km i el guió es compleix a la perfecció. La velocitat és la que toca i els batecs per sota del màxim establert. Anem bé. De moment, anem molt bé. Amb un vist i no vist som de nou al Casal Xertolí. Etapa de tràmit. Etapa sense excessives dificultats. Primera etapa resolta correctament.

                La segona etapa ja té una característiques que s’adapten més al què estem habituats. 70 km, bé! 4.000 m+, perfecte! Bastons i caminar, de collons! 10 – 11 hores, quantes més, millor! Som-hi!

                El tram fins a Paüls sense complicacions i menys aquest any que ens han obert un nou camí per evitar la major part de la sèquia. Moltes gràcies pel munt de diumenges que sé que hi heu dedicat. Moltes gràcies, de debò. A partir de Paüls és quan la cosa es comença a posar interessant. Els bastons comencen a pencar i això és el que ens agrada. L’equip tira amunt sense pressa. Pas tranquil i anar fent.

                Aquest any hi ha un canvi en el recorregut. En aquesta edició no anirem fins a Prat de Comte sinó que anirem fins a La Franqueta (Horta de Sant Joan). A priori el canvi és a millor. En unes hores sortirem de dubtes. Passat Sant Roc, km 25, ens separem dels de la Marató i ens quedem els 3 pràcticament sols. Això ja comença a semblar un dissabte dels nostres. Un dissabte d’aquells que tenim tota una jornada per davant. Tota una jornada per nosaltres. Sense preocupacions. Per gaudir de l’entorn i per gaudir-lo plegats. Cauen els primers acudits i en Jaume ens recorda que els acudits avui millor que els deixem per una altra hora. És cert, per un moment ens havíem oblidat del dorsal...

                 Van passant els km, avui més ràpid que mai. Em sento emparat per en Jaume i l’Esteban i és una sensació d’allò més reconfortant. Sento el seu escalf. La seva companyia em fa feliç, molt feliç. Tenir-los al meu costat em fa el màxim de feliç. Motivat. Eufòric. Gaudint com mai. Sense cap mena de dubte la més intensa de les 6 edicions de la UT Les Fonts que he viscut.

                El tram nou de La Franqueta a l’Espina realment espectacular. Ens emportem una molt grata sorpresa. Bona! Bona! Definitivament, el canvi ha estat a millor.

                D’Alfara al Coll de Paüls el sol apreta amb força. Falten pocs minuts per les 2 h del migdia i es nota. La calor i el pas de les hores sembla que volen dificultar la progressió de l’equip. Tot i així aquest equip no se’l atura així com així. Vinga, va, som-hi! Endavant! Potser acabar costant una mica més del que teníem previst, però l’equip de nou tornar a arribar al Casal Xertolí.


                La tercera etapa és per acabar d’arrodonir el cap de setmana. De nou, la sensació de sentir-me acompanyat per dues bèsties com en Jaume i l’Esteban és brutal. Màgica. Una sensació difícil de descriure. Veure com en Jaume es posa a davant i tira del carro amb aquella senzillesa, amb aquella facilitat, no té preu. Veure’l pujar la Coscollosa puntejant com qui res, em fa sentir molt afortunat. Veure l’Esteban com, tot i no estar en el seu millor moment, lluita com el que més, em fa sentir enormement afortunat. Enormement afortunat de poder haver format part d’aquest equip. D’haver pogut gaudir d’aquest equip en primera persona. Experiència màxima. Cap de setmana inoblidable. Un record inesborrable. Moltes gràcies, amics!

                ...i aquí acaba aquesta UT Les Fonts.


                I com cada any i no em cansaré de fer-ho, agrair de tot cor al poble de Xerta el seu tracte, la seva acollida i fer-nos sentir millor que a casa. Moltes gràcies. Tornarem!


dimarts, 21 de febrer de 2017

Hivernal Campdevànol - 42 km 2.700 m+

Un any més i ja en van 6, tants com edicions de La Hivernal, estic a la seva línia de sortida. Bé, a la línia de sortida ni tan sols hi estic perquè arribo tard. Una confusió amb l’hora de sortida em provoca una petit ensurt. Res greu, tan sols vaig l’últim durant pocs segons...

                Superat l’ensurt inicial i ficats ja en plena feina avanço amb alegria. El ritme potser no és tan alegre i menys si el comparo amb els de davant que veig com ràpidament es van allunyant. Alegria és la que hi ha dins meu. Alegria de gaudir del que estic fent. Alegria de gaudir de l’entorn. De la gent que em vaig trobant pel camí. D’un dia radiant. D’una jornada que es preveu carregada d’emocions.

                Els km passen ràpid, l’encant dels corriols ho posa fàcil. Les sensacions, excel·lents. Les ganes, hi són. Les forces, de moment, també. Primers km i tot flueix al màxim.

                Sortim del bosc, primeres passes sobre la neu. Una neu dura. Una neu que està perfecte. Una neu que avui serà tot un luxe trepitjar-la. Miro amunt i veig com n’hi ha que ja són a La Covil. D’altres ja farà estona que hi han passat. A mi encara em queda un mica, però també hi arribarem.

                La baixada de La Covil és brutal. Realment espectacular! La neu, totalment dura, fa que no t’ensorris gens i et deixa córrer tan com vulguis. Sí, sí, tan com vulguis. Els peus gairebé no toquen a terra. Buaaaaaa, quina passada!

                Al cim de la Costa Pubilla m’hi trobo en Jordi Martín. El mestre. El referent. Aquest any ha optat per no córrer i dedicar-se 100% a l’organització. Admirable. Un exemple més de la seva grandesa. Em diu que gaudeixi. Doncs sí. Avui n’estic gaudint al màxim, n’estic gaudint com mai!


                Recordo edicions anteriors de La Hivernal, per l’època de l’any que és, que encara tenia l’esperit competitiu un tan adormit. Pel contrari, enguany sembla que aquest està ben despert. Així que com que les cames segueixen amb força i les hi noto ganes de pencar, doncs les farem pencar!

                L’alegria del principi va a més. Les ganes, també. Del gaudir, que em desitjava en Jordi a Costa Pubilla, ho estic fent sobradament. La formidable jornada que albirava de bon matí està seguint el seu guió a la perfecció. De nou, immers en l’encant dels corriols de La Hivernal. De nou, immers en els seus boscos. De nou alegria de gaudir del que estic fent. El rellotge avança ràpid, molt ràpid, però els km també. Felicitat màxima. Felicitat absoluta.

                Ja veig el poble. Ja veig la línia d’arribada. Ja veig el crono. Ja veig l’Alba. Això s’acaba sí, però amb la màxima intensitat. Una màxima intensitat present des del minut 0. Moltíssimes gràcies gent de La Hivernal! Moltes gràcies per l’excel·lència! Moltes gràcies per la feina ben feta! Es nota quan les coses es fan amb el cor i aquí, es nota! Enhorabona! De debò!

                

dilluns, 6 de febrer de 2017

IV Kedada Trail, 05/02/17 - Agraïment

L'any passat vau deixar el llistó tan alt que semblava impossible superar-lo. Doncs ho heu fet!
Si bé es cert que la quantitat recaptada ha estat pràcticament la mateixa que la de l'any passat, els aliments que us demanàvem aquest any eren de molt més valor (res a veure 1 kg d'arròs respecte 1 kg de cereals per nens...).

Esperem que si mai us demanen que us tireu d'un pont no feu el mateix cas que heu fet quan es van demanar els aliments necessaris ;-)

Doncs res, que moltíssimes gràcies per aquests 5.256 kg! Moltíssimes gràcies per la vostra aportació! Moltíssimes gràcies per fer-nos gaudir d'una formidable jornada al vostre costat! Moltíssimes gràcies per executar la missió encomanada amb tan rigor i tanta humanitat! Moltíssimes gràcies per fer-nos tan feliços!

També hem de demanar-vos disculpes:
- Ens van faltar mans per poder-vos muntar l'inflable.
- Us vam fer perdre.
- Us vam fer esperar per menjar-vos la botifarra i us vam fer passar fred.
- Us vam muntar les taules tard i molts us vàreu haver de menjar la botifarra drets.
- No vam poder estar amb i per vosaltres tot el que us mereixeu.
- No vam acabar d'estar fins amb els celíacs...

En prenem nota i procurarem aprendre'n per la pròxima Kedada!

I per acabar, voldríem recordar unes paraules del "simulacre de breafing", "Que n'aprenguin!" Segurament no ho faran...


IV Kedada Trail, 05/02/17 - Tanquem la paradeta...

Absolutament esgotats! Absolutament agraïts! Absolutament feliços!
No hem sabut fer-ho millor...
Fins l'any que ve!










dissabte, 4 de febrer de 2017

IV Kedada Trail, 05/02/17 - Info última hora

Diuen que: "Tants caps, tants barrets". Doncs nosaltres diem que: "Després de duríssimes negociacions fins a altes hores de la matinada, podem anunciar que tenim un sorteig en el que hi ha tants premis com inscrits". Així que tots els inscrits tindran el seu premi!

Bé, direm la veritat, això de "duríssimes negociacions", és pura ironia, tenim una colla de col·laboradors que són la ostia i ens ho han posat tot molt fàcil!

Que què sortegem? Inscripcions a curses amigues, massatges, esmorzars, dinars, material esportiu, productes de la terra...
Tots els menuts també tindran el seu premi!

Aneu-vos preparant que demà flipareu com mai!!!

Nota: Això sí, ja sabeu quin és el tracte, vosaltres a canvi heu de fer una aportació d'aliments de collons!!! ;-)


dijous, 2 de febrer de 2017

IV Kedada Trail Kastellterçol, 05/02/17 - Sorteig!

D'acord, ho reconeixem, ens encanta repartir sobres. Corrupció? No, un sorteig! 😉


Estem pencant al màxim i ho seguirem fent fins l'últim moment per intentar aconseguir un premi per cap en el sorteig!

dimecres, 1 de febrer de 2017