dijous, 6 d’octubre del 2011

Tor des Géants, Etapa 5: Gressoney - Valtournenche 36km 2.750m D+ Dolor vs Satisfacció!!!

Prenc partida de la 5ª etapa pensant en que aquesta és la més curta de totes i això em facilitarà les coses. Només té 36km i tot i que s’acumulin 2.750m de desnivell positiu, a hores d’ara aquesta dada ja no em preocupa excessivament. Són les 22:56h, aquesta hora no m’agrada gaire ja que tinc tota la nit per davant i aquesta serà ja la tercera, però em tranquil·litza saber que en els 16 primers kms d’aquesta etapa tinc 2 refugis on dormir.

El tram inicial és totalment planer, tot i així em sorprèn que després de 200km estigui corrent amb total naturalitat, aprofitem-ho!!! Quan comença l’ascens cap al Col Pinter, 2.776m, em comença a entrar la son. A la base de vida no hi havia manera de dormir i mentre estic pujant em costa estar despert, quins nassos!!! Sort que de seguida arribo al Rifugio Alpenzu i demano per dormir, tota una habitació per mi sol, aquí si que hi ha silenci per descansar tranquil·lament. Em poso l’alarma al cap de 30 minuts i per fi, després de més de 60 hores en cursa, aconsegueixo dormir per primera vegada!!! Em prenc un te i reprenc la marxa.  L’ascens és molt llarg, però la nit és totalment serena i la lluna és gaire bé plena, la silueta de les muntanyes a les que m’estic encarant va prenent una forma veritablement formidable. Decideixo parar un moment, apagar el frontal i mirar tot el meu entorn totalment il·luminat per la intensa llum de la lluna, espectacular, una imatge que mai oblidaré!!!

La baixada del coll fins al pròxim refugi és de 5km, aprofito que el terreny és molt còmode per córrer, tot i així, a mesura que em vaig aproximant al refugi noto com em va entrant de nou la son i decideixo fer una nova dormida al Rifugio Crest. Són les 4:05h, amb la qual cosa si dormo una hora i mitja, ja hauré fragmentat la nit i d’aquesta manera ja la tindré superada. Novament una habitació per mi sol i em desperto una mica abans de la 1:30h que m’havia posat l’alarma. Em sembla que hagi dormit tota una nit, perfecte!!!

M’ajunto amb l’Alexandre, un francés de la bretanya amb un gran sentit de l’humor, i avancem plegats tot dient tonteries per fer passar l’estona de la forma més divertida possible, mentre va començant un nou dia.

L’inici d’un nou dia és sempre una important injecció d’energia, l’Alexandre treu el seu mòbil i posa una mica de música mentre anem pujant el Col di Nana, 2.770m, a un ritme força bo. Abans del coll passem pel Rifugio Grand Touralin, la gent del refugi ens fan una rebuda excepcional, com en saben de fer-nos pujar la moral!!! En aquest refugi ens han preparat una macedònia boníssima, tant l’Alexandre com jo repetim. El cansament és cada vegada més intens i reprendre de nou la marxa no és fàcil, però a hores d’ara ni el cansament, ni les llagues dels peus, ni res de res pot impedir que segueixi avançant. A més, un fantàstica vista del Monte Rosa, 4.634m, m’empeny a seguir endavant per tal de veure noves imatges d’aquesta bellesa.

A la que assoleixo el Col des Fontaines, 2.695m, el Tor em torna a fer un regal, una nova vall amb el Cervino, 4.478m, al fons. No puc fer altra cosa que aixecar els braços com a senyal de victòria, assolir un coll sempre acaba comportant alguna recompensa!!!



Em separen 6km de la pròxima base de vida, baixo cada vegada més ràpid, de tant en tant faig un crit de dolor quan trepitjo alguna pedra de forma que m’aplica pressió a les llagues que tinc als dos peus. Quan més a prop estic de Valtournenche, més corro i més crido de dolor. A la vegada començo a adonar-me que si tot segueix com fins ara, podria ser que arribés demà al vespre i d’aquesta manera evitar la cinquena nit que tenia prevista, això sí que és una important injecció d’energia!!!

Arribo a la 5ª base de vida a les 11:01h, les voluntàries tant si com no volen que em mengi un plat de pasta, però ara no em ve de gust, prefereixo menjar pa amb una mica de carn (encara que sigui de llauna), un parell de iogurts i per veure un munt de suc de poma, està boníssim!!! Una infermera i una metge em curen les llagues dels peus tractant-me d’una forma excepcional, mentre em curen em posen unes bosses de gel als genolls. Surto nou de la llitera!!! Vaig a la zona de descans, m’hi estiro, però dins meu hi ha unes ganes de córrer que em fan alçar quan no ha passat ni 5 minuts que m’he estirat. Em trobo en Marc Balanyà i acordem sortir plegats quan són les 12:20h.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada