Olla de Núria XXL - 55km 4.000m D+ i 60km 4.000m D+

La sortida d’aquest Sant Joan ha estat organitzada per en Josep Artigas i l’ha batejat amb el nom de “Olla de Núria XXL”. L’objectiu és passar un parell de dies rondant a la màxima altitud que ens permetin les muntanyes del voltant de Núria tot acumulant tant desnivell com sigui possible amb la finalitat de preparar el Tor des Géants.

Partim del refugi Corral Blanc (Planoles) el dia 24 a les 6:00h, som en Josep, en Bodi, en Jordi, en Massa i jo. El primer objectiu de la jornada és el cim del Puigmal. El cel està totalment serè a l’alçada on estem nosaltres, mentre que a les valls està absolutament emboirat, una imatge molt bonica per cert. Una mica abans d’arribar al Pas dels Lladres bufa amb molta força un vent fred que ja no ens abandonarà fins el cim.

Des del Puigmal agafem la carena fins al coll de Finestrelles, punt on deixem la carena i entrem a França baixant per la vall que ens ha de portar fins a Llo. Un cop arribem a l’alçada del riu, a uns 4 o 5km del poble, mirem el mapa i veiem que tenim l’opció d’anar per una pista o bé per un corriol que primer puja i després baixa, optem per la segona opció que ens sembla més atractiva. Al final hem d’acabar anant a buscar la pista ja que el corriol a mesura que anem avançant es va perdent fins a desaparèixer del tot.

A la sortida de Llo, quan són les 13:00h i ja fa 7 hores que hem sortit, hem de fer una parada tècnica per menjar una mica i agafar energia per poder fer front al que ens espera a continuació. Deixem el poble de Eyne a l’esquerra i agafem la vall d’Eyne que ens ha de conduir fins al coll. Just al entrar a la vall trobem un cartell que ens indica 9km i 1.100m de desnivell positiu, amunt!!!

Al arribar al coll d’Eina de sobte ens veiem immersos enmig de la boira, ens dirigim cap a Núria d’on ens en separen 4,5km i a mesura que perdem alçada anem deixant la boira per sobre nostre.

A Núria hi arribem a les 16:40h, tornem a carregar les bateries amb una mica més d’energia i és en aquest punt on optem per agafar itineraris diferents amb la resta de companys, mentre ells van al refugi a través de Fontalba, jo opto per pujar al Puigmal i baixar pel mateix camí que hem fet de bon matí, una oportunitat com aquesta no la puc deixar escapar...

Finalment arribem de nou al punt de sortida a les 19:25h, amb 55km, 4.000m de desnivell positiu i una jornada veritablement formidable!!!

Dissabte tornem a partir a les 6:00h, avui som en Josep, en Bodi i jo i sortim amb la il·lusió de tornar a gaudir d’un dia tant agradable com el d’ahir.

Ens dirigim cap a Núria a través de Fontalba per pujar seguidament fins el coll de Noucreus. El dia és espectacularment serè no hi ha ni una sola boira que s’interposi enmig de l’absoluta blavor del cel.

Passem pel costat dels preciosos llacs de Carançà i prenem la vall fins al refugi de Carançà a 1.830m d’altitud. A mesura que anem perdent alçada la calor es va intensificant i hem de refrescar-nos vàries vegades al riu.

La calor, l’esforç i les 6 hores que portem en marxa ens obliguen a aturar-nos al refugi a recuperar forces i més amb els 500m de desnivell positiu que hem de vèncer per arribar al coll Mitjà.

Tota l’alçada que hem guanyat fins al coll la perdem ràpidament fins una mica abans d’arribar a la cabana de l’Orri, on passem pel punt de menor altitud del recorregut a 1.650m, per enfilar seguidament tota la preciosa vall que ens ha de conduir al coll de Noufonts, gaire bé a 1.000m més d’altitud. En aquest punt, abans de començar a pujar, li comento al Josep que opto per tirar pel meu compte i ell m’anima a que ho faci tant ràpid com pugui, endavant!!!

Des del coll de Noufonts baixo a bon ritme fins a Núria on hi arribo a les 16:15h. Omplo els bidons d’aigua i torno a agafar el mateix camí que ahir em va portar fins al cim del Puigmal. Avui arribar-hi em costa uns 10 minuts més que ahir, imagino que l’esforç dels dos dies hi deu tenir quelcom a veure. Al Pas dels Lladres em sorprèn un altre corredor que baixa a gran velocitat, opto per seguir-lo, em costa bastant, no m’ho posa fàcil, però no deixo que s’allunyi més de 30m.

Finalment, quan son les 19:00h arribo de nou al refugi Corral Blanc amb 60km més, uns altres 4.000m de desnivell positiu i havent gaudit de nou d’un veritable dia de muntanya!!!

Marxa Cap de Rec - 52km 2.600m D+

La prova d’avui és la Marxa de Cap de Rec, una caminada de resistència de 52km i 2.600m de desnivell positiu. L’entorn és d’una bellesa extraordinària i és per això que repeteixo aquesta marxa per tercer any consecutiu.

Sortim a les 6:00h des del refugi de Cap de Rec direcció cap al poble de Viliella i em quedo sorprès de lo ràpid que arriba a baixar la gent, això de caminada no en té res!!!

Passat Viliella, km 4,9, agafem una pista que va pujant progressivament fins a portar-nos al prat Xuïxirà. A partir d’aquí comencem a endinsar-nos en una zona alpina molt i molt bonica, això sí, el desnivell positiu comença a deixar-se notar, especialment l’últim tram fins al coll de Vallcivera a 2.534m d’altitud que ens dóna la benvinguda a Andorra.

Passem pel refugi de l’Illa per baixar a continuació a través de la Vall de Madriu, una vall preciosa que ens ha de portar fins a la font de la Closa a Angolasters descendint uns 1.300m de desnivell. Aquesta baixada m’encanta, és un tant tècnica, però fer-la amb certa velocitat genera una bona dosis d’adrenalina.

Arribats al punt més baix del recorregut, 1.214m, s’agafa un camí que no pararà de pujar fins alçar-nos al punt més alt de la volta a 2.572m. Ara toca desenfundar els “bastons” que vaig estrenar la setmana passada i fer-los treballar de valent, no els penso deixar descansar ni un segon. Ens unim un total de 6 corredors, al capdavant l’Abuelo decideix accelerar el ritme i la resta l’hem de deixar que marxi tot sol. Parem al control que hi ha al refugi de Perafita, unes fotos, uns riures i seguim amunt.

Sembla que l’alçada i la bellesa del paisatge em generen una aportació extra d’energia i l’últim tram de la pujada el supero amb relativa facilitat.

Seguidament, a través d’una baixada molt divertida, s’arriba al Refugi dels Estanys de la Pera al km 43,6. Avui m’he oblidat el rellotge, demano l’hora i em diuen que falten 2 minuts per les 12:00h, això vol dir que portem 5:58h, vinga som-hi doncs que s’ha de baixar de les 7:00h!!!

Creuem el riu vàries vegades, fem un tram de pista i en un vist i no vist i amb 6:45h ja som de nou al punt de sortida i molt content d’haver pogut gaudir d’un matí fantàstic amb la companyia d’uns paratges espectaculars!!!

Cavalls del Vent - 78km 5.000m D+

Al refugi Lluis Estasen, al parc Natural del Cadí, s’hi respira avui un ambient molt especial, està ple de corredors disposats a fer la travessa de Cavalls del Vent. Uns tenen per objectiu fer la volta en menys de 24 hores, d’altres menys de 20, un altre grup en menys de 16 i nosaltres que ens hem proposat baixar de les 14 hores. Els primers han sortit a les 22:00h i la resta han anat sortint respectivament a les 00:00h i a les 02:00h, mentre que nosaltres hem sortit a les 5:00h.

Sortim puntuals i en sentit antihorari en Xesc, en Manolo, l’Esteban, en Tomàs, en Diego i jo. Els últims dies ha estat plovent i estem un tant expectants de com ens trobarem el camí. Un cop arribem al Gresolet, constatem que si que hi ha bastant fang, però el terreny està molt millor del que havíem imaginat. Al arribar al Gresolet, en Manolo diu que ja anem de tard, hauríem d’haver arribat en 40 minuts i ja en portem 44, carai tu, no fa ni una hora que correm i ja anem de tard...

Pujant al coll de la Bauma comença a sortir el sol, el cel està bastant emboirat, però tinc la sensació que avui serà un gran dia amb aquesta colla de corredors que m’acompanyen!!!

A les 3 hores arribem al refugi de Sant Jordi i en Manolo ens informa que ja anem segons l’horari previst per baixar de les 14 hores tal i com ens hem proposat. Arribats a aquest punt i en vista del ritme que portem, tinc una altra sensació i és que si no passa res, arribarem en menys de 14 hores sense problemes.

Creuem la carretera del Coll de Pal i enfilem el tram més dur del recorregut on caldrà superar uns 1.600m de desnivell positiu fins al refugi del Niu de l’Àliga, tot passant pel Rebost. La pujada no dóna treva, l’Esteban i en Xesc encapçalen el grup amb un ritme contundent, en Diego que avui és la seva primera experiència en la llarga distància, rondina una mica, però no s’arronsa en cap moment i en Tomàs que es queda una mica enrere, ens diu que fem la nostra, que ell avui prefereix avançar a un ritme un tant inferior.

Arribem al refugi del Serrat de les Esposes amb 8:40h i cada cop som una mica més a prop d’aconseguir el repte.

Passat el refugi de Cortals de l’Ingla, enfilem la penúltima pujada de la volta. L’Esteban es torna a posar al capdavant del grup tot imposant novament el seu ritme. Poc després del coll de Bimboca ens trobrem el grup que han sortit a les 00:00h i una mica abans d’arribar al refugi de Prat d’Aguiló avancem el grup que pretén fer-ho en menys de 24 hores.

Sortint del Prat d’Aguiló el rellotge ens avisa de que portem ja 12 hores i que en tenim 2 per arribar fins a l’Estasen. L’ascensió al pas del Gosolans la fem en poc més de 30 minuts, en Diego rondina de nou per la duresa de la pujada, però segueix sense deixar-se vèncer pel cansament.

I vist i no vist, amb 13:40h arribem de nou al refugi de sortida, tot és alegria entre nosaltres, el repte ha estat superat, en Diego està especialment emocionat amb el que ha estat capaç de fer i la resta el felicitem d’allò més. Tot plegat, una experiència perfecte, un grup molt ben avingut i una jornada de muntanya més que formidable!!!

Ultra Trail Coll de Nargó - 99km 5.200m D+ en autosuficiència

La cursa d’avui és l’Ultra Trail Coll de Nargó, la segona prova de la primera lliga catalana de curses d’ultra resistència organitzada per la FEEC. La primera prova d’aquesta lliga, que es va celebrar fa tres setmanes al Garraf, va destacar especialment per la notable calor que vàrem patir en les hores centrals del dia. Avui sembla que la climatologia serà totalment diferent i la calor possiblement sigui substituïda per la pluja.

Sortim a les 9h de la plaça de l’ajuntament, ens esperen 99km i 5.200m de desnivell positiu. El cel està emboirat, la temperatura és força fresca, ideal per córrer, ha estat plovent en les últimes hores i això fa que el terreny estigui totalment humit, perfecte!!! Comencem de cara amunt, havent de superar inicialment uns 600m de desnivell positiu. Ens tornem a unir amb en Jordi de Berga, que ja vàrem córrer plegats l’Ultra Trail de Barcelona i ens va anar força bé.

La cursa d’avui és en autosuficiència, això vol dir que en els avituallaments ens hi trobarem aigua i poca cosa més, per tant, l’aliment tocarà portar-lo a la motxilla.

Un cop superats els primers 15km de la cursa ens enfilem cap al coll de finestres, un ascens de 700m de desnivell en poc més de 2km, a hores d’ara encara estem valents i el superem sense excessives dificultats.

Al sortir del segon avituallament, quan portem unes 3h de cursa, arriba la pluja que el cel feia estona que amenaçava, ens posem el paravent i seguim endavant!!! Anem avançant kms i la pluja no sembla que estigui disposada a donar-nos una treva de moment. Cada vegada es fa més dur córrer sota la pluja, el fred comença a fer-se notar a través d’un cos moll de dalt a baix i per uns moments ho passo una mica malament. Finalment arribant al km 32 i després de gaire bé 2 hores, el cel decideix regalar-nos els primers rajos de sol del dia, per fi!!!

Arribem al km 43 després d’una pujada amb poca pendent, però molt llarga i que se’ns fa eterna. Aquí ja toca tornar-se a protegir de la pluja que de nou està disposada a donar guerra. Aquesta ens acompanya fins al km 55 on hi ha l’únic avituallament sòlid de la cursa. Novament el fred es torna a apoderar de nosaltres i fins al km 60 la pluja insisteix en fer-se present.

El pròxim objectiu a superar són 600m de desnivell fins a la Serra d’Aubens en una pujada un tant tècnica i que finalitza amb un tram amb cordes. Els kms que portem a les cames es comencen a fer notar i assolir el cap damunt de la serra comença a generar les primeres dificultats.

Al arribar a l’avituallament del km 70 pateixo una certa decaiguda, pensàvem que estaríem més endavant, i a més el fet de trobar-nos només aigua després d’una imponent pujada fa caure una mica els ànims. Fins al pròxim avituallament del km 80 ho passo bastant malament, em costa molt seguir en Jordi, intento motivar-me, però no ho acabo d’aconseguir, em superat ja les 12 hores de cursa i en aquests moments m’urgeix fer un reset!!!

Després d’un got de caldo calent en el km 80 i amb l’arribada de la nit recupero els ànims i la força per seguir endavant. La sorpresa és que quan en Jordi encén el frontal no té piles, sembla que la humitat de tot el dia les hi ha consumit, tocarà seguir avançant els dos amb un únic frontal.

Els últims kms esdevenen complicats, la manca de llum, la manca d’aliment i el cansament acumulat comencen a passar factura i ens impedeixen córrer fins a la meta. Finalment ens calen 15:14h per superar el total del recorregut.