La marató d’avui transcorre integrament pel Ripollès. La sortida és a Campdevànol i després de fer 4 cims d’entorn als 2.000m fins a la meitat del recorregut, passarem pel Santuari de Montgrony tot fent camí direcció al punt d’inici. La zona on correrem avui no la conec massa, però tinc la sensació que serà una zona molt xula per corre-hi i que ens ho passarem d’allò més bé.
Sortim quan són les 8:00h del matí, la temperatura és força negativa i la sensació de fred al córrer pròxims al riu i sense que el sol encara s’hagi deixat veure és força intensa. Estic corrent i sento fred als peus, em sembla que això no m’havia passat mai!!! A la que ens endinsem al bosc i ens allunyem del riu la temperatura puja ràpidament, si més no aquesta és la sensació que tenim. Anem junts amb en Jordi Armengau, company d’equip de la PTL d’enguany junt amb en Pep Cabanas, xerrem de la temporada que tenim per davant, xerrem d’això, xerrem d’allò i xerrem de tot una mica. Mentre anem xerrant ens van avançant corredors, sembla que no ens ho estiguem prenent massa en serio, però senzillament estem guardant forces per la part final de la cursa.
Anem guanyant alçada progressivament, però de tant en tant també en perdem, en Jordi em diu que això és molt trencacames i que com hi hagi gaire trams així les passarem ben canutes, quanta raó tens company!!!
Arribem al primer dels cims, La Covil, el cel és totalment serè, hi ha un sol radiant i un paisatge espectacular. Veiem corredors al cim que divisem a la llunyania, el Costa Pubilla, tocarà baixar fins al coll per tornar a pujar, som-hi doncs!!!
Un cop som al pròxim cim es repeteix la situació de fa uns minuts, haurem de tornar a baixar per pujar de nou. De moment les sensacions són molt bones i tot i que el desnivell es comenci a fer sentir a les cames no impedeix seguir avançant a bon ritme.
Quan som al Costa Pubilla ens diuen que més amunt ja no ens faran pujar, perfecte!!! Ara bé, això no vol dir que s’hagi acabat la pujada perquè encara ens queda L’Emperadora i El Pedrapicada. La carena per on estem pujant i baixant és un prat alpí molt agradable per corre-hi i la vista ho fa encara més agraït.
En l’últim dels cims toca apretar fort les dents, en Jordi no afluixa gens ni mica i jo tampoc penso fer-ho, amunt!!!
Perdem alçada ràpidament, una baixa molt i molt dreta ens obliga a fer treballar fort els quàdriceps, avall!!!
Arribem a l’avituallament del km 24 i un home ens diu que tranquils, que només ens queda la pujada que ve a continuació, diu que aquesta zona se la coneix molt bé i que un cop siguem a dalt de la carena que tenim al davant ja tot serà pla i avall, crec que no serà ben bé així...
Portem més de 3 hores en cursa, ara toca fer ús de les forces que ens hem guardat al principi, ara s’ha acabat el xerrar, ara toca anar per feina!!!
Arribem al Santuari de Montgrony, km 29, carreguem d’energia al avituallament i endavant. Ràpidament som ja al km 35, aquesta segona part de la cursa està sent molt ràpida. De sobte una pujada força dreta, però no ens havia dit aquell home que s’ho coneixia tant bé que era tot pla i avall??? Ja em semblava a mi que no era així... De cop som ja al km 39, mirem el rellotge i portem menys de 5 hores, sembla que farem bastant menys del que havíem previst. Última pujada, última apretada, i ja veiem Campdevànol, això ja està!!!
Finalment arribem junts amb en Jordi amb 5:07h i acabem tots dos amb molt bones sensacions i el que és més important, totalment sencers. Potser podríem haver apretat més, però segur que no hauríem acabat igual de sencers...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada