dilluns, 8 de desembre del 2014

Marató i Mitja L'Ardenya - 63 km 2.700 m D+

Després de tot un any en el que he hagut de fer front a tota classe d’adversitats com el més de mig metre de neu caiguda la nit d’abans a les cotes altes de la Romeufontaine.  Adversitats com les fortes ràfegues de vent al cim de la Covil acompanyades per una bona nevada a la Marató Hivernal de Campdevànol. Adversitats com grans dosis de fang en alguns trams de la Marató Romànic Extrem, Pels Camins dels Matxos o al Trail del Bisaura. Adversitats com la pluja a la Marató de la Vall del Lord o a la Marató Pirata de Montserrat. Després de tot un any en el que he hagut de lluitar contra els diferents elements de la mare natura que han fet tot el possible per intentar-me barrar el pas a través seu com els desnivells de vertigen a l’Apuko Extrem. Elements com les canals esperpèntiques i repletes de neu a la feréstega Travessera Integral de los Picos de Europa. Elements com la Ronda dels Cims que sempre té moltes bones cartes i que el terreny de joc l’hi és molt favorable. Elements com la bèstia que no es volia deixar domar a l’Ultra de les Valls d’Àneu que ens va mostrar la seva fúria al veure que la volíem conquerir. Elements com els gegants que tant sí com no em van voler abatre al duríssim Tor des Géants i que se’n van sortir amb la seva. Després de tot això, després d’haver-me enfrontat a les feres més ferotges i als gegants més poderosos, després de tot un any de lluitar contra tot i contra tothom, arriba el moment d’intentar buscar una mica de calma a la Marató i Mitja de l’Ardenya.

Prenem la sortida i de seguida identifico als elements que avui tocarà fer front. No tenen categoria de feres, ni tampoc són ferotges, es tracta d’uns animalons molt menuts i que es desplacen a gran velocitat. Sí, uns animalons molt lleugers i molt ràpids i que s’esmunyen de les mans com l’aigua quan els intentes agafar. Passats els primers 4 o 5 km de cursa veig que per més menuts que siguin, si segueixo intentant-los atrapar, puc esdevenir el gran derrotat d’una lluita desigual. Així que decideixo deixar-los marxar i agafar el meu ritme d’anar fent amb el que segur que arribaré a bon port...

 Passat el segon avituallament del km 23, amb un dia que s’ha llevat mig emboirat, però amb una temperatura perfecte per córrer, noto que aquest ritme d’anar fent m’està anant d’allò més bé. A més, enmig de l’alegria que m’acompanya al sentir les cames amb força, em trobo un corriol que l’organització ha obert en alguns trams per substituir la llarga pista que portava fins a la platja. Moltes gràcies per aquest regal, un esforç que és molt d’agrair, de debò! A mitja baixada em diuen que vaig el 12 i això em sorprèn perquè no era pas la meva intenció. Arribat aquest punt i, per tal de que la posició que m’acaben d’informar no em faci precipitar en un increment de ritme abans d’hora, el primer que faig és recordar que els animalons d’avui, per més menuts que siguin, són molt lleugers i s’esmunyen amb molta facilitat. Per tant, jo no haig de fer altra cosa que seguir al meu ritme d’anar fent...

Avui els km passen molt ràpid i amb 4:30 h estic al km 40. Com que les sensacions són tan bones i les cames tenen moltes ganes de pencar, decideixo provar d’anar a l’empait d’algun d’aquests animalons que des del principi de la cursa ja no he vist més. Qui sap, potser s’acaben cansant i es deixen agafar... Arribo al km 50 pletòric de forces i amb una eufòria que em fa pujar notablement les revolucions. Així que, tot deixant-me emportar per l’alegria del moment, decideixo que definitivament ha arribat l’hora de fer el pas a donar-ho tot!


A la llunyania em sembla veure algun dels animalons i diria que potser han perdut un punt de velocitat. Jo vaig tan ràpid com em permeten les cames, demano pas als corredors de la marató que, amb una actitud admirable, em posen totes les facilitats perquè passi, moltes gràcies companys! Enmig dels corredors de la marató, n’avanço algun que altre de la Marató i Mitja. Em trobo al Francesc que em diu que va amb rampes, li dic que tiri amb mi, però em diu que les rampes no li permeten. Segueixo donant-ho tot i les cames que en volen més. Descarto atrapar cap animaló més, però quan arribo a l’últim avituallament sento que diuen, “mira, el 4rt i ara arriba el 5è”. Ostia, doncs sóc jo el 5è! Surto de l’avituallament esperitat i veig l’altre corredor no segueix. Doncs res, a veure si sóc capaç de mantenir aquesta 4ª posició. Som-hi a pels últims 5 km!


Amb un vist i no vist ja sóc de nou a Santa Cristina d’Aro. Arribo amb 7:29 h i molt content perquè la lluita amb els animalons d’avui m’ha anat força bé, aconseguint que el que era d’un principi un combat molt desigual, acabés sent una lluita cos a cos.
  



1 comentari:

  1. Felicitats per la teva 4ª posició tan ben guanyada, veí! A seguir així de bé. Salut!

    ResponElimina