Marató dels Dements - 42 km 3.600 m+

Guardo un molt bon record de l’edició de Dements de l’any passat. Recordo un recorregut molt dur, però també molt espectacular. Recordo pujades i baixades molt i molt dretes, però també un gran ambient. Recordo corredors de nivell, però també d’altres que arribaven de nit. Doncs sí, parteixo amb un molt bon record a la memòria i també amb l’absolut convenciment que l’edició d’enguany serà tan o millor. Fa dies que estava esperant aquest moment. El moment d’iniciar aquesta gran cursa. El moment ja ha arribat. Som-hi!

Ritme de partida, com sempre, altíssim. El meu, com sempre, molt més tranquil. Començo molt motivat i amb moltes ganes, però també amb el màxim respecte. Màxim respecte a la magnitud d’aquesta prova. Màxim respecte a la duresa de Dements.

Corriols de gran bellesa. Frondosos boscos d’elegants alzines. Un entorn exquisit. Combinació perfecte que fa que els km passin ràpid. Molt ràpid. Armilles blaves. Moltes armilles blaves. Els voluntaris van uniformats amb un armilla blava i el recorregut n’està plegat. A totes les interseccions, a qualsevol punt del recorregut hi ha una armilla blava animant i afegint valor a la cursa. Seguim el rastre d’una desbrossadora que ha passat no fa pas massa. Una desbrossadora que ens ha deixat el camí impecable. Com el marcatge, impecable també. A mesura que van passant els km em dic a mi mateix, recordava que aquest recorregut era molt dur i a l’hora molt espectacular, però tant?!?! Dur? Molt! Espectacular? Més!

Arribo a Aín, km 20. Ambient brutal. Motivació al màxim. Gaudint com mai. Cames amb ganes de trepitjar el cim de l’Espadan. Un cim que no es deixarà conquerir fàcilment. Sense dubte, el tram per arribar-hi és el més tècnic del recorregut. Així que molta concentració i amunt!  L’ascens és amb força pendent. Algun punt amb molt pendent. No dóna treva en cap moment, ja que els petits descansos on es pot córrer una mica, requereixen de la màxima atenció per tal de no prendre mal. Aquí, com no, voluntaris i més voluntaris. Ànims i més ànims que et fan tirar amunt. Una força externa que t’empeny. Genial!

Arribem a l’avituallament del km 25 per un traçat diferent. Sembla que algun motiu aliè a l’organització els ha fet buscar un recorregut alternatiu. A mesura que anem avançant per aquest nou tram, veig que l’alternativa és igual o potser fins hi tot millor. Molt ben resolt, sí senyor!

Els km segueixen passant molt ràpid. Estic vivint Dements amb la màxima intensitat. Estic gaudint de Dements amb els 5 sentits i una clara mostra n’és el rellotge, que, com els km, també avança molt ràpid.

Última pujada i el cap al seu lloc. Les cames, amb força, tenen ganes de més. Les sensacions són d’allò més bones i me’n aprofito. Aprofito el moment per seguir-ne gaudint tan com puc, per seguir vivint Dements a la màxima expressió.

Quan em falta poc més d’un km per l’arribada, un nombrós grup de voluntaris m’anima molt enèrgicament i em diu que vaig “de categoria!”. De categoria? Vosaltres sí que sou “de categoria!” els hi dic. Arribo de nou a Eslida, pletòric. Satisfet. Havent viscut una jornada formidable. Arribo de nou a Eslida pensant que sóc un autèntic privilegiat. Un privilegiat per haver tingut la sort d’haver conegut Dements i d’haver-la compartit amb aquesta gran família que forma Dements. Només dir-vos que moltes gràcies per tot i que compteu amb mi per l’any que ve!