Altra vegada dissabte 6:00 h i
vestimenta de feina. Altra vegada per davant una jornada de les que tan ens
omple viure plegats amb el gran d’en Jaume Folguera. Altra vegada corrent pel
Montseny.
Sortim tranquils. Molt
tranquils. Sembla que potser fins hi tot massa tranquils, ja que més d’un es
sorprèn de veure’ns en la posició on estem. La veritat és que ens preocupa més
aviat poc la posició. L’objectiu només n’és un i és el de gaudir al màxim del
dia d’avui. Aquesta és realment la nostra única preocupació. Bé, i que la meva
màquina tampoc és que doni per massa més, no ens enganyem.
Baixant cap al poble del
Montseny ens trobem que ja anem sols amb en Jaume. Hostia! Això ja és com un
dissabte qualsevol. Com un dissabte dels nostres. Bé, no del tot. Avui portem
un número aquí a la cintura i ens falta la companyia de la nostra Boira. La
primera cosa importa poc. La segona ja importa bastant més i es troba molt a
faltar. Anem fent petar la xerrada. Avui potser tocaria xerrar una mica menys i
pencar una mica més, però aleshores potser no en gaudiríem tant. Així que
prioritzarem el gaudir.
Finalment la meteo està sent
molt més benèvola del que sembla que seria a mitjans de setmana. El cel està
molt encapotat i bufa una mica de vent a les parts altes, però sembla que la
cosa no passarà massa més d’aquí. Arribant a Sant Marçal cauen 4 gotes. No en
són més de 4 que desapareixen ràpidament amb alguna ullada de sol que apareix.
Aquí, una mala indicació en relació als productes sense gluten per en Jaume, fa
que se’ns pugui complicar molt el dia. Esperem que l’error no acabi suposant
una factura d’un cost excessivament elevat...
La baixada de Coll Pregon a
Viladrau és força exigent. Amb en Jaume coincidim que la d’avui serà una cursa
d’una gran exigència muscular. Sens dubte, més exigent que d’altres curses amb
un grau de tecnicitat molt superior. Serà que cada dia caminem més i correm
menys. Serà que cada dia hi estem menys avesats a això de córrer massa estona
seguida.
A Viladrau, amb l’ajuda de l’Albet@,
fem una bona carregada de dipòsit i sortim plens d’energia i de motivació. Al
arribar a l’avituallament ens trobem un munt de corredors que en surten. La
qual cosa confirma que tenim molta gent al davant. De fet, al principi diria
que teníem més corredors davant que darrera. Definitivament cada dia sóc més
tractor. Això sí cada dia gaudint-ne més!
De camí cap al Matagalls la
panxa d’en Jaume es comença a queixar. La panxa d’en Jaume manifesta
seriosament el seu descontentament per la ingesta de gluten. Sort que en Jaume
és un tiu molt dur. Tot i així sé que no ho està passant gent bé! Tot i així,
aguanta, no es queixa i tira amunt.
A Coll Formic, de nou l’Albet@ - la que no falla mai – ja la tenim a
punt per donar-nos un cop de mà. Li comentem que si no hi ha res de nou, en
unes 3 horetes hauríem de poder fer els poc més de 20 km que ens queden. Som-hi!
Fem uns 5 o 6 km de pista on
toca córrer. Sort que en aquesta ocasió el pendent ens és favorable (quan l’hem
fet en sentit contrari se’ns ha fet bastant més feixuga...). En l’ascens fins
al Pla de la Calma comencen a aflorar aquelles sensacions que tan enganxen.
Aquelles sensacions de portar prop de 10 hores fent el que més ens agrada. Prop
de 10 hores de les que anomenem de Pura Vida. 10 hores d’aquelles que ens
emportarem a la caixa de pi i que ningú ens podrà prendre. 10 hores de plaer.
10 hores de màxima felicitat.
La baixada del Sui fins a
Cànoves la fem com bonament podem. La musculatura bastant fatigada no dóna per
molt. Així que tocarà intentar conversar la màquina i procurar no trinxar-ho
tot. Finalment, tot i els problemes físics sobrevinguts, creuem la línia d’arribada
havent assolit l’objectiu marcat d’un inici. Gaudir al màxim d’una jornada de “les
nostres”. Gaudir al màxim d’una molt bona jornada de de muntanya. Gaudint-la
plegats. Avui la Boira no ha pogut gaudir-la amb nosaltres, però li compensarem
i tant que li compensarem!
 |
| Màxima sincronització ;-) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada